Pikpa, un petit camp de refugiats

"Tots junts". Aquesta és la pintada que rep els refugiats al camp de Pikpa, una mica d'esperança per a tots ells i per als voluntaris, que fan aquí una gran tasca.  El meu primer dissabte a Lesbos ha començat a les 4 de la matinada, fent guàrdia amb els meus companys de Proem-Aid. Ens havien avisat que havia sortit una barca des de la costa turca: l'hem estat esperant amunt i avall, per la costa coordinats amb altres voluntaris i equips, però no ha arribat. Potser ha estat interceptada... 

A les 8, els meus companys s'anaven a fer pràctiques de salvament, com cada dia. Han d'estar preparats! M'han convidat perquè veiés de primera mà quina és la seva feina i conegués la sensació d'estar en una barca i la inestabilitat, en aquest pas que hi ha entre Turquia i Grècia. Hem parlat de la por, la incertesa i el fred que han de sentir en mig d'aquesta immensitat i de nit.

Per la tarda, hem anat al camp de Pikpa. Ja us parlava d'ell ahir: des del principi em va interessar. Des de Barcelona ja n'havia sentit a parlar! Aquí acullen les persones en situació més vulnerable perquè durant la travessa han perdut part de la família i potser encara els esperen encara que el mar se'ls hagi empassat, persones amb alguna dificultat física o psíquica... És petitet i el porten voluntaris grecs amb ajuda de voluntaris internacionals. Hi ha un barracó que utilitzen com a escola pels nens i nenes que hi arriben. La porta una mestra jubilada irlandesa. He estat parlant amb ella per veure què fan i com ho fan i les possibiltiats de venir a col·laborar amb ells. M'han atès molt bé i volien saber en què consisteix la nostra tasca diària, el nostre projecte... Segurament dilluns i dimarts treballaré amb ells per conèixer de primera mà la feina i les dificultats que enfronten. Potser trobem espais de col·laboració!