Drets dels refugiats i realitat

Segons la Convenció de Ginebra es considera refugiat a "tot aquell que es troba fora del país d’on n’és originari, o bé resideix habitualment, a causa d un temor fonamentat de persecució per raons d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinió política, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per poder tornar-hi". Segons la mateixa Convenció de Ginebra (signada per tots els estats de la Unió Europea), els estats han de garantir tant l’accés al seu territori del refugiat com la seva protecció i unes condicions d’asil dignes. Segons l’ACNUR, els refugiats han de tenir els mateixos drets que qualsevol altre que sigui resident legal. Parlem d’aquest tema amb la Lorraine Leete, advocada dels Estats Units que treballa com a voluntària en el Lesbos Legal Center des de setembre de l’any passat. Aquest centre obre cada matí les seves portes a tothom qui ho necessiti per donar informació, assessorament i suport. No hi ha xifres oficials, però es calcula que a Lesbos hi ha actualment entre 6.000 i 7.000 refugiats (la població de l’illa abans de l'arribada massiva de refugiats estava al voltant dels 85.000 habitants).

Explica la Lorraine que la majoria arriben amb un desconeixement absolut del llarg procés que els espera. Arriben pensant que estan de pas i hauran d’estar a l’illa durant mesos esperant que comenci el procés per ser reconeguts oficialment com a refugiats. Quan reben aquesta informació, sovint s’enfaden i es desesperen, són molts mesos de camí i de cop s’atura indefinidament. Que tinguin tota la informació però, és bàsic per tal que comencin a assumir com serà la seva vida en els propers mesos o anys i puguin prendre decisions. Des de la firma del pacte amb Turquia (20/3/16), els guardacostes turcs controlen molt més la sortida de Refugiats cap a les illes gregues, es calcula que hi poden haver més de dos milions de persones esperant a Turquia per creuar cap a Grècia.

Quan un refugiat arriba a Lesbos és immediatament traslladat a Mòria on hi ha el Centre d’identificació i registre; aquí passem el que s’anomena registre simple, que no dona cap dret d’asil (casar-se, llogar un habitatge, treballar, reagrupament familiar...). Tot i que la regulació europea diu que com a màxim deu dies després de la seva arribada tot refugiat pot presentar la sol·licitud d’asil internacional la realitat és que el procés s’allarga mesos i fins i tot més d un any. Moltes de les persones que arriben porten proves de la situació que vivien en el seu país d’origen, però durant mesos ningú els escolta. El fet que Lesbos sigui una illa la converteix en una presó en ella mateixa, no hi manera de sortir i a partir de març d aquest any sembla que s’acceleraran les deportacions a Turquia. Les fronteres es tanquen, no es respecten els drets i cada cop hi ha menys confiança en Europa.

I mentrestant segueixen arribant barques a Lesbos. A les quatre del matí d'ahir els companys de Proem-aid van atendre una arribada a la costa Sud de l’illa, homes, dones i nens que enmig de la nit i el fred arriben a la nostre Europa.