El meu contacte en el camp és el Sam, nascut als Estats Units de pares sirians, porta un any treballant entre Grècia i Turquía amb Swiss Cross Medical Mission. El seu domini de l'àrab i el coneixement de la situació de cadascuna de les famílies fa que sigui molt estimat i respectat al camp. En Sam parla molt bé de la feina que van fer els voluntaris de l'escola de Mataró durant la seva estada a Grècia. Avui hi ha un altre grup de voluntaris del Maresme donant suport a la seva feina. La feina en aquest camp sembla que s'acabarà en unes setmanes; hi ha qui diu que els camps es tanquen, d'altres que s'ompliran, amb gent retornada d'Alemanya o fins i tot que serán ocupats pels refugiats que actualment hi ha a les illes. No hi ha versión oficial i aquí tot és molt canviant, caldrà esperar a veure que passa finalment. En Sam es traslladarà a Lesbos per iniciar un projecte prop de Moría.
En Sam és el coordinador, però el "capità" del camp és l AbuJohn, m expliquen que vivía molt bé a Síria però que davant les amenaces de mort que rebién el seu fill gran i ell mateix, ho van deixar tot per fugir tota la família cap a Europa. L AbuJonh és qui sap què necesita cadascú en el camp i col.labora en l organització de qualsevol activitat. La seva tenda és la primera que trobes quan entres, té una taula al davant on sempre hi ha algú prenent te o café, refugiats i voluntaris, tots són benvinguts. Et reben amb un somriure ell i la seva dona, avui m explicava la seva love story particular, "amor de veritat" em deia, són cosins i sempre han estat junts. Han demanat ser la darrera família en deixar el camp, com si fos el capità del vaixell, només marxarà quan sàpiga que tothom ha estat correctament reubicat. Sovint la generositat dels qui tenen tan poc et deixa sense paraules; un altre exemple: totes les famílies que viuen al camp guarden el menjar que no necessitem i tres cops per setmana surten i el reparteixen entre els sensesostre grecs de la zona, SOLIDARITAT, així, en majúscules.
El camp té un espai reservat per a les dones, és el lloc on poden xerrar de les seves coses, treure s el morador si hi volen, maquillar-se, aprendre a fer punt.... Quan totes les famílies deixin el camp, podrem reunir-se a l espai comunitari que han obert a la veïna Sindos, és important que no perdin el contacte i que segueixin donant-se suport en tot moment.
Marxo del camp, després de dinar amb la Fàtima i l'Abdala, han volgut compartir amb mi el seu menjar, te, olives, formatge i pa de pita, tot boníssim i entre somriures, gràcies i abraçades al marxar. Sóc jo qui us ha de donar les gràcies, per compartir, per explicar-me i per mantenir l'esperança de que les coses han d'anar a millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada